DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE
Vilassar de Mar, 25–11–2008.
Proposta de lectura de VILADONA a la plaça de l’Ajuntament.
Quan s’acosta el 25 de novembre –DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE– tornem a parlar sobre aquest problema, fem actes públics com aquest i ens retrobem per a dir PROU!.
Ho repetim de forma precisa i contundent: PROU A LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES!
En els àmbits més propers, hi ha dones que sofreixen situacions de violència ben perversa. Sovint ens trobem amb infinitat d’articles d’opinió, estudis i reflexions que ens aporten dades sobre el que està passant en el món amb la violència cap a les dones.
Des d’Àsia o Àfrica, passant per Europa o Llatinoamèrica trobem diversitat de manifestacions violentes: mutilacions, agressions sexuals, violacions, assassinats, vexacions, prostitució, etc. on intervenen diferents variables socials, culturals i religioses. L’element comú a totes aquestes circumstàncies és que la violència l’exerceixen els homes envers nosaltres. Ens referim doncs a la violència masclista.
És necessari incidir en les causes, perquè les tristes conseqüències són de sobres conegudes.
Els experts ens diuen que ells, els agressors, conceben les relacions de parella com una relació de poder i sotmetiment. Ells manen i elles obeeixen. L’assassinat de les víctimes poques vegades succeeix en calent. La decisió fatal es genera quan el maltratador intueix que ella l’abandonarà, després de temps d’una relació complicada de dominació de l’home, amb una estratègia de domesticació amb maltractaments psicològic i físic inclosos.
Manifestem la necessitat de l’educació en els valors de la igualtat, el respecte i la llibertat com a mesura preventiva bàsica. Tota la societat s’hi hauria d’implicar. Cadascú, cadascuna, des del nostre àmbit d’actuació.
Expressem la nostra solidaritat i suport cap a les dones que pateixen violència de gènere i el nostre condol i reconeixement més sincer per a les víctimes mortals que ha produït.
Reclamem la tolerància zero a qualsevol tipus de violència que s’exerceixi contra les dones i la participació de tota la ciutadania per la seva eradicació.
Recordem que la violència és un problema “contra les dones” i no “de” les dones, en un model de societat que exclou la diversitat i la pluralitat. Agredir la família no és només un mal ús privat, sinó que es tracta d’un delicte públic, del qual no hem de tolerar ni una amenaça.
I que no trigui un altre 25 de novembre en el que tothom puguem reconèixer que aquesta lacra està en camí de ser superada.
Acabem llegint la lletra d’una cançó del Pedro Guerra; el títol del disc és Hijas de Eva i la cançó es diu “Niña”:
“Quizá te busquen porque naciste,
quizá te acosen porque creciste,
quizá te odien por mujer.
Quizá te insulten,
quizá no nazcas,
quizá te anulen por mujer.
Quizá no llegues a ser tu misma,
quizá te empujen por mujer.
Pero no dejes de ser la niña que abraza todo lo que hay en si,
pero no dejes de ver el mundo como un espacio a compartir.”
